14 Preguntes i 14 Respostes que tots hauríem d'acceptar. Si bé, tot és millorable.
La cosa més fàcil? – Equivocar
El sentiment que més et bloqueja? – La tristesa
El major obstacle? – La passivitat i la por
La pitjor derrota? – El desànim
¿L'arrel de tots els mals? – L'egoisme
El pitjor sentiment? – La rancúnia
La persona més perillosa? – La mentidera
El millor camí? – La veritat
El millor remei? – L'optimisme
La força més potent? – La voluntat i la fe
La sensació més agradable? – La pau interior
El major orgull? – Aixecar després de caure i ser útil als altres.
La veritable felicitat?-L'absència de preocupacions i la lliure-predisposició a ser feliç. Inevitablement ho seràs mai. La felicitat és interior, no exterior; per tant, no depèn del que tenim, sinó del que som i de la nostra relació amb les persones que ens importen ia les que importem.
Un consell?- Torna a llegir cada pregunta i resposta i reflexiona uns segons en cadascuna. Si estàs d'acord amb el que acabes de llegir, simplement aplica-.
Algunes claus que t'ajudaran a reflexionar ia ser una miqueta més feliç.
La nostra cultura es caracteritza per l'acció, la productivitat i la distracció. No hi ha moments per a la reflexió, l'escolta, ni el creixement personal. Podem canviar les percepcions amb l'ensinistrament de la nostra ment, sinó, seguirem sent esclaus de les nostres circumstàncies. Desenvolupa la teva intel · ligència emocional.
El nivell de felicitat està relacionat amb la comprensió i maneig dels sentiments que desenvolupem en diferents experiències i circumstàncies. Hem de créixer psicològicament per a ser autèntics, madurs, feliços i aconseguir la pau interior. Jorge Luis Borges DIR: "He comès el pitjor pecat que un pot cometre. No he estat feliç ".
Segons experiments realitzats per científics EUA calibrant les emocions positives registrades pel cervell humà, "L'home més feliç de la terra" és un monjo budista anomenat Matthieu Ricard. D'origen francès, de família benestant d'intel · lectuals, ho deixo tot per dedicar-se a la recerca interior i espiritual. Curiós no.
Quan les circumstàncies vitals són difícils hem de tenir una actitud sàvia, "Sempre hi ha una esquerda en totes les coses. És així com la llum entra ". A una persona se la pot despullar de tot menys de la llibertat de triar la seva actitud. Els xinesos representen la paraula crisi amb dos caràcters: un representa la paraula perill i un altre la paraula oportunitat.
Qui té un perquè per viure, pot suportar qualsevol com. (Nietzsche). És complicat comprendre la pena aliena sense haver ensopegat en el camí o haver patit, només travessant la foscor apreciem la llum i som capaços d'empatitzar amb els altres. El patiment ens humanitza i ens convida a superar-. Hem d'acceptar que la vida està plena de reptes i no podem deixar-nos portar ni per la passivitat, ni pel desànim. Acceptem valerosament el sofriment que no podem evitar, però, escollim l'actitud de superar-. El que distingeix el savi l'home comú, és únicament, que no té inclinació ni al plaer ni a escapar del dolor.
Epictet ensenyava que una bona vida se centrava en tres temes principals: gestionar els desitjos, complir amb les responsabilitats i aprendre a pensar amb claredat sobre un mateix i sobre les relacions amb la resta de la humanitat. Hem de perseguir la llibertat interior i la serenitat com a forma de vida. Hem de tendir a la imparcialitat, equanimitat i l'equilibri en l'acceptació del que passa. Els pensaments destructius i impropis fan que s'enfonsi la gent. Evítalos.
En orient es considera que el que tenyeix negativament un determinat estat mental no és tant el pensament, com l'emoció que l'acompanya. Segons la teoria de la intel · ligència emocional, la capacitat de gestionar les nostres emocions, constitueix una habilitat fonamental per a la nostra vida afectiva, personal i laboral.
La inclinació és el gran fabricant d'il · lusions; la realitat només pot ser aconseguida per la persona que és capaç de desapegarse.
Ens passem la vida, intentant aconseguir cada vegada mes i mes objectes, i alhora inconscientment, buscant persones que puguin omplir els nostres buits, la nostra eterna insatisfacció. D'aquesta manera, projectem sobre ells qualitats i atributs desmesurats i exagerats com a conseqüència dels nostres somnis, pors i desitjos, assignem a aquestes persones un atractiu il · lusori descobrint amb el temps que tampoc ells s'ajusten a les expectatives, idealitzem allò del que no tenim i d'aquesta manera la nostra conducta perd objectivitat. Només dins d'un mateix es trobarà la resposta. No s'enganxa cap propietat idíl · lica. El gran aprenentatge consisteix a gaudir del que tens a cada instant sense tirar de menys després.
Gaudeix sense crear cap dependència, viu el present en tota la seva magnitud sense comparar-lo amb el passat i sense projectar contínuament cap al futur. Els humans tenim dificultat per trobar l'equilibri, per això els mestres espirituals aconsellen l'abstinència i abandonament del material, perquè és més fàcil que la moderació. No hauríem de dependre de res o de ningú per al nostre content.
Hem d'obrir el nostre ego a l'evolució contínua durant tota la nostra existència. Només està educada, la persona que ha après a aprendre ia canviar. Lao Tse va dir: La flexibilitat triomfa sobre la rigidesa. El control de les coses s'obté col · laborant amb elles, la supremacia mitjançant l'adaptabilitat. Hem de tenir una actitud oberta, observar, escoltar i estar disposats a canviar els nostres esquemes amb voluntat, paciència i perseverança.
Els traumes resideixen a la memòria i en l'aferrament a ella. Avui no som el noi o adolescent que vam ser, les males experiències passades no poden afectar ja que som altres persones, hem de desprendre'ns de càrregues sense sentit, en qui ens convertirem demà depèn només de qui triem ser avui.
La manera més fàcil de tenir el que vols és ajudar a altres a tenir el volen. Amb pensaments com aquest és com es desenvolupa el grau de consciència de l'ésser humà. La mesura de la nostra evolució personal resideix en comprovar que ens produeix content.
En una ocasió van preguntar a un Lama quin era el secret de la seva evident serenitat, seva resposta va ser: "Cooperar incondicionalment amb l'inevitable".
Ens passem el temps evocant el passat i ambicionant un futur millor, perdent la riquesa del moment present, únic i irrepetible, privant-nos de viure la realitat vigent amb consciència i goig.
L'excés de preocupació ens bloqueja, no és la manera adequada de resoldre els problemes, inquietándonos en excés no trobarem les solucions adequades. Aplicar aquestes paraules ens podria aportar tranquil · litat: "Serenitat, Saviesa i Coratge ". Coratge per canviar les coses que he de, serenitat per acceptar les que no puc canviar i saviesa per reconèixer la diferència. Només netejant la nostra ment d'ansietats improductives aconseguirem aprofitar les possibilitats presents. "L'eternitat està feta de ares".
L'empatia, la compassió i la bondat amb els altres és la saviesa egoista, ja que ajudant els altres ens ajudem a nosaltres mateixos. Sense el perfeccionament d'un mateix no es pot contribuir a millorar la nostra societat, i el progrés personal passa per ajudar els altres. Qui s'exercita en la virtut i l'altruisme no està lluny del millor camí que pot recórrer un ésser humà. Realitzant actes afectuosos i generosos sense esperar res a canvi contribuïm al nostre benestar mental i personal. El camí més curt a la felicitat és tractar de fer feliç als altres.
No oblidis això; la persona la autoestima és sana, no es presuntuosa ni altanera, i és capaç de mantenir la seva confiança independent de l'aprovació d'altri o del resultat dels seus projectes. Hem de independitzar-nos de la bona opinió dels altres.
Buenas tardes Ferran,
Soy Marta de Peritos de Arte, y siguiendo tu invitación del pasado miércoles, y curiosa que soy por naturaleza, he visitado y he mirado con atención tu web y me sorprendido enorme y muy agradablemente, puesto que no me esperaba encontrar una página donde se hablase de seguridad, de gestión de empresa y de reflexiones en un plano espiritual. Mi sincera felicitación por la misma, y por aportar tus conocimientos en estos tres aspectos.
Me ha sorprendido además el desarrollo intelectual que en los mismos he podido comprobar. Si bien el de seguridad o gestión de empresa son más prosaicos, y dedicados a uno campos específicos vinculados con actividades mercantiles, reconozco que he quedado rendida ante el aspecto filosófico del ámbito de Reflexiones.
Hablas de la búsqueda de la Felicidad. Tu artículo es amplio y da muchas claves. Pero por mi experiencia personal, bastante dura últimamente, el quid de muchas infelicidades es la NO ACEPTACIÓN de los acontecimientos que nos depara la vida, en su ámbito negativo.
Yo soy católica-practicante – no beata, e incluso a veces crítica con algunas actitudes de la iglesia – pero la paz de una oración o el hecho de oír misa y de según qué relatos bíblicos me ha ayudado profundamente, hasta tal punto de no culpar a Dios de mis desdichas sino comprender que Él está a mi lado en las mismas, a través de sus ángeles o de un entorno espiritual que por supuesto no vemos pero está presente.
Los no católicos dicen “¿Por qué me ha tocado a mí? Si yo me he comportado siempre bien, etc. La respuesta está en las pruebas que la vida nos depara para desarrollarnos y ser mejores día a día. El sufrimiento nos lleva a la perfección y ésta a Dios o la Luz si se prefiere. Si no sufriéramos no comprenderíamos. No obstante, en el mundo actual, de demasiado bienestar, de relativismo imperante y de hedonismo dominante, cuesta mucho de comprender. Y la actual crisis, lamentablemente no ha hecho renacer conciencias con suficiente amplitud.
Hablas de Lao Tse. Una de sus reflexiones es la de “Sólo el cambio es permanente”, y esta es una realidad suprema que nadie percibe, y las crisis las vemos como algo negativo – que lo tienen – pero también son inicios de permutaciones, y de saber valorar lo que tenemos, algo que yo he aprendido en la mía. Y en ese aspecto de cambio permanente, la aceptación es básica, pero cuesta mucho de entender y de adaptar. Aceptar no quiere decir resignarse, sino afrontar los hechos con la mejor actitud y dejar que fluyan por sí mismos, sin que por ello no debamos tomar las medidas pertinentes.
En mi caso, y después de problemas económicos importantes, superados afortunadamente, en breves semanas pasaré de nuevo por quirófano. No me asusta. Lo he hecho 21 veces. Acepto el hecho de tener un lipoma en el cuello, producto de las emocionas pasadas que han desembocado en algo físico. Pero esto los médicos no lo entienden. Si les preguntas de qué puede haber venido, no lo saben. Pero un disgusto, una crisis, un susto pueden desembocar en enfermedades graves. “Mente sana in corpore sano”. Si la mente está bien, el cuerpo también. En mi caso, el tumor es benigno y gracias a mi fortaleza interior, supero las dificultades. No he caído en ningún momento en una depresión, y eso que lo he tenido que aguantar todo yo sola, aunque si he tenido momentos amargos y de incomprensión. Pero siempre he seguido adelante, en ocasiones intentando comprender, en otras dejándome llevar. Hay un proverbio chino que está muy arraigado en mí: “El hombre bueno se conforma con mirar la montaña. El hombre sabio prefiere buscar en la profundidad del mar”, y siempre me gusta ahondar, conocer y aprender, sea de temas prosaicos o espirituales.
Te expongo todo esto como ejemplo y complemento a lo que publicas. Y no sé si la aceptación es una vertiente explorada por ti. Tal vez has hablado de ella pero yo solo he leído los artículos actuales.
Ya para finalizar, si dispones de un artículo o hablas del tema de seguridad con respecto al arte, lo que comentamos en el garaje con Agustín, me gustaría publicarlo en mi web, puesto que eso de los chips en las obras, etc., puede ser de interés. Envío mi web a unas 10.000 direcciones de correo electrónico, y entre ellos hay coleccionistas, compradores y galeristas. Y nunca se sabe.
Termino ya. Disculpas por la longitud de mi escrito. Per descomptat, me suscribiré a tu web y espero recibir tus artículos.
Un cordial saludo y ¡¡¡buena Semana Santa y mejor Pascua!!!
Expresiones también para el Sr. Llorens.
Marta Teixidó
Estimada Marta,
Muchísimas gracias por tu escrito, me alegra encontrar personas como tú, comparto plenamente tus comentarios y es un placer leer y percibir tu visión, espiritual a la vez que prosaica y realista a la par que soñadora.
He leido algo sobre la aceptación pero no he escrito reflexiones sobre este tema. Ojalá el día a día me permitiese publicar más, por suerte profesionalmente estoy bastante “ocupat”.
Espero poder pronto escribir sobre la seguridad para obras de arte, cuando tenga listo este escrito te contactaré.
Querida Marta, te deseo lo mejor, Salud, Felicidad y muchos éxitos profesionales. Me ha encantado tu página…contigo sigo aprendiendo.
Un saludo afectuoso,
Ferran
Ferrán,
Agradezco infinitamente tu capacidad de integrar ideas.
Hoy buscando una solución específica de seguridad he llegado hasta estas reflexiones, mucha experiencia y lecturas concentradas desde una mirada objetiva, práctica y didáctica.
Me gusta la tecnología(IoT, ciberseguridad) y la Psicología también….con tanto avance muchas veces olvidamos que lo realmente importante en cada proyecto/idea/sueño son las personas y su valor individual..Gracias.
Si puedes recomiéndame lecturas.
Gracias Marcela. Para mi es muy difícil recomendar lecturas, yo procuro investigar en librerías o bibliotecas sobre temas que despiertan mi curiosidad…y por supuesto también en la web. Desde libros o escritos de grandes pensadores/as, a publicaciones menos “famosas” però sorprenentment didàctiques i curioses,,es,Segueix el teu instint i inquietud i sempre obtindràs resultats,,es.
Sigue tu instinto e inquietud y siempre obtendrás resultados.
Ferran