Descobreix les claus per entendre que causes incideixen a LA PÈRDUA DESCONEGUDA 2

El primer pas per solucionar un problema és reconèixer-.

Es necessita un aprofundiment en l'estudi del problema com a única forma d'arribar a les claus del seu control. Es parteix d'una anàlisi com una articulació dels factors implicats, per tal de facilitar el seu estudi, i s'arriba a les causes. Es tracta d'analitzar aprofundint fins a trobar les causes primeres del delicte per poder aturar-d'arrel. Cal entendre millor les causes del problema per triar i aplicar les mesures idònies en cada cas.

Evitar decisions impulsives. Una anàlisi sense la profunditat suficient només porta pal · liatius. Ex: Detecció de falta d'interès en el treball. Una decisió impulsiva seria l'acomiadament del treballador sense detectar quin és el motiu de la seva actitud; en canvi, una valoració analítica pot assenyalar una falta de motivació en el treball per l'existència, per exemple, d'un superior problemàtic.

Massa sovint es prenen decisions impulsives amb la intenció de rectificar el problema, sense haver determinat la seva causa. Exemple d'un cas real:

• Determinat establiment comercial tenia un alt nivell de pèrdues, pel que es va procedir a acomiadar a tots els empleats, inclòs el director de l'establiment. Es va contractar tota una plantilla pensant que s'havien lliurat del problema; però amb la nova plantilla les pèrdues continuen produint al mateix nivell. L'adopció d'una decisió impulsiva no només no ha solucionat el problema, sinó que ha generat problemes addicionals en forma de despeses de rotació i acomiadament.

Prevenció del furt mitjançant l'observació i l'anàlisi. Què es perd? Com es perd? Qui furta? Com? Per què? Quins elements previs s'han donat perquè es produeixin aquestes pèrdues?

Segons George Bates, Vicepresident de Scott Carson Preu & Co. (cadena de grans magatzems amb 150 anys d'història), la implantació d'un bon programa de prevenció de pèrdues pot reduir aquestes fins a un 80%. Aplicació d'exemple:

Tenim un establiment amb unes pèrdues del 1% i un marge net del 2%. Apliquem una reducció del 80% en tals pèrdues. L'inconvenient serà la dificultat de trobar les mesures que permetin aquesta reducció del 1% l' 0,2% sense que el preu pagat sigui superior al 0,8% d'estalvi. Suposem unes despeses del 0,4%. Tal reducció significaria un augment de la rendibilitat del 20%.

Aprofitament dels sistemes. En un ampli percentatge dels sistemes no s'utilitzen correctament. Encara que sembli irracional des del sentit comú, el desaprofitament de recursos invertits en prevenció i control és alarmant. Cambres desconnectades, mal situat que ningú mira. L'element dissuasió acaba perdent tota efectivitat. Vigilantes sin formación y motivación correcta. El vigilant pot passar tota la jornada circulant per l'establiment creient que aquest és el criteri de productivitat, en tenir un superior immediat que valora més la presència que l'observació, d'aquesta manera les seves capacitats es redueixen un 50%.

Per la seva banda, les companyies han d'entendre que la col · laboració dels seus empleats en la lluita contra la pèrdua desconeguda és imprescindible. De res serveix disposar d'un equipament adequat si el personal no sap o no està predisposat a utilitzar-lo de forma correcta. D'aquí la importància, no només de la formació, sinó també de la motivació del personal, que s'ha d'integrar en el saber fer i en la cultura de l'empresa, assimilant el problema de la pèrdua desconeguda com un problema propi en el qual s'ha d'implicar.

Localitzar on dirigir els esforços. Perquè et facis una idea de la importància que té centrar allà on hi ha els grans problemes, considera la norma universal del 20-80% que és plenament aplicable als establiments d'alimentació. El 20% de la mercaderia, el 20% de la superfície comercial i el 20% dels empleats i clients són responsables del 80% de les pèrdues.

En pèrdua desconeguda parlem d'una proporció encara més radical: El 4% de les referències d'un establiment mitjà pot suposar l' 80% de la pèrdua desconeguda.

Excepcions:

• En establiments de bricolatge el 65% dels productes poden ser furtats.
• En establiments d'oci electrònic i tèxtil-moda el furt pot arribar a abastar el 100% dels productes a la venda.

Justificació de la inversió en seguretat. Ningú està disposat a gastar un dur per estalviar quatre pessetes. Tot projecte empresarial es valora, entre altres paràmetres, per l'econòmic. Tot despesa s'ha de justificar, si no es vol que la solució es converteixi en un problema afegit. Sovint les solucions s'adopten, més com una justificació d'haver pres mesures per tal de justificar-se davant dels superiors, que com a instruments al servei de la rendibilitat per la reducció de pèrdues. El principi fonamental que qualsevol inversió en seguretat s'ha de justificar per la recomanació d'un estudi previ que estimi la seva rendibilitat.

LA DIFERÈNCIA D'INVENTARI

Per conèixer la pèrdua desconeguda és necessari calcular la diferència entre l'estoc teòric (el que ens diu la comptabilitat que hi ha d'haver) i el patrimoni real (el que ens diu l'inventari que hi ha). D'aquí ve el terme "diferència d'inventari".

Alguns punts a considerar en la resta de l'inventari teòric:

• Vendes i altres sortides d'estoc d'existències realitzades en el període observat.
• Mobiliari rebutjat: Anoteu les baixes cada vegada que es desprengui de mobiliari, tal com succeeix amb les vendes en l'inventari d'existències.
• Sortides i canvis comptabilitzats: Resti del inventari teòric les minves les causes legítimes o il · legítimes coneix exactament. Només així aconseguirà calcular quina diferència d'inventari correspon a la pèrdua desconeguda i quina pertany a la pèrdua coneguda (que també és una dada valuós).
• Errors administratius detectats, comprovats respecte a les causes exactes que els van provocar, i valorats respecte del dany ocasionat. Ex: Devolucions no registrades, errors de marcatge amb registre inferior al correcte, etc.
• Minves naturals i pèrdues accidentals que hagi pogut constatar i calcular respecte a les causes exactes que els van provocar, valorades respecte del dany ocasionat. Recordeu que han de ser pèrdues no intencionals per no entrar en l'apartat de "sabotatges" interns o externs.
• Productes deteriorats. Ex: Articles trencats, Mobles va danyar la trencada. Diferència de taxació que fa a les característiques inicials.
• Consum de productes: Resti els productes utilitzats o consumits. Ex: Qualsevol utilització directa de productes per empleats de neteja, com líquid netejador, etc.
• Robatoris: Import desaparegut en els robatoris manifestos així com els danys causats.

Mesura qualitativa. En el mesurament qualitativa es comprova la condició en què es troben els béns o existències comptabilitzats.

• Valor d'ús, un article que no funciona, encara que segueixi estant al seu lloc, si no funciona o no ho fa correctament i es desconeix el causant de l'avaria, llavors la disminució de preu en la taxació del producte serà pèrdua desconeguda.
• Aparença. Un desperfecte visible i de difícil reparació en un moble de fusta o de roba pot rebaixar el seu valor de taxació de forma considerable. Si compleix amb la premissa de no conèixer-se el causant del deteriorament, la reducció del preu de la taxació també formarà part de la pèrdua desconeguda.
• Integritat. Si s'ha perdut una sabata, l'altre perd el seu valor tot i estar en perfectes condicions. El nou valor nul de taxació de la sabata que queda haurà de fer constar en l'inventari i significarà una pèrdua de dues sabates, tot i que encara quedi un.

És obvi que els béns previstos en l'inventari teòric han de correspondre exactament als observats en l'inventari físic, per tal de trobar la corresponent diferència d'inventari amb exactitud. L'auditoria externa o la combinació d'auditoria externa i interna evitaran errors i fraus.

Un cop identificats els articles que pateixen major pèrdua, podrà marcar les modificacions necessàries sobre els sistemes de prevenció i control. El coneixement de l'import de la pèrdua desconeguda també servirà per extreure l'assentament comptable corresponent que ens serveixi per quadrar els comptes d'existències i béns amb les dades revelades per l'inventari físic.

Analitzar els resultats que ens aporta la diferència d'inventari. Un cop sàpiga quins són els productes més furtats, pregunteu-vos, Com estan protegits? Per què desapareix aquest producte i no un altre? Hi ha disminucions inexplicables en les vendes? Si contesta amb profunditat a la preguntes pot arribar a trobar detalls que no havia entrat a valorar.

Quan s'enfronta a un problema de minves, ha de determinar On les estic experimentant? En quina part de l'establiment estan localitzats els articles afectats? Quines són les àrees de pèrdua més costoses?

COMENCEM A aclarir incògnites I A DONAR PISTES

Les decisions en la implantació de mesures s'han de prendre no només per l'estudi present de les dades, sinó també per les gràfiques de tendència. (Productes de moda, de fàcil revenda, etc.)

Producte costat de caixa. Se'ns planteja el problema que desapareix especialment la crema facial X, que es troba al costat de caixa. Per què desapareix tant aquest producte?

Penseu en la possibilitat de no registres per part dels empleats de caixa, perquè la pràctica, avalada per les estadístiques, ens diu que els productes que es troben al costat de caixa tenen un índex de furt extern considerablement inferior que si es troben en altres àrees de l'establiment. El furt és inferior per la "vigilància natural" que imposa la proximitat del caixer.

Producte d'import no fraccionat. Ens trobem amb un cas curiós que no arribem a entendre: Per què desapareix especialment en aquest establiment el producte X (de preu no fraccionat), si en altres establiments és un producte poc furtat?

Pot passar que en altres establiments seu preu sigui fraccionat, el que descorazonará als empleats que intenten un no registre, pel fet d'haver de lliurar el canvi al client, amb els consegüents riscos de desquadrar caixa si després no introdueix l'import exacte del canvi lliurat al client. El fet que un preu sigui poc fraccionat augmenta la probabilitat que els clients lliurin l'import just, augmentant en la mateixa proporció la temptació del caixer de fer un no registre al no tenir tan sols d'obrir caixa per lliurar el canvi.

El producte pesat lluminós. Com ha pogut desaparèixer el Televisor panoràmic X que pesa més de 20 quilos?

Per molt malament que estigui la situació del control del furt o robatori externs, és bastant difícil que s'hagi realitzat per aquesta via sense que quedi alguna prova, com un pany trencada o una finestra deixada oberta. No ens enganyem, es tractarà gairebé amb total seguretat d'un cas de furt intern. El producte pot haver estat furtat mitjançant un mer no registre en caixa o bé fora d'hores de treball, quan no hi ha testimonis.

Control de les males pràctiques laborals (intangibles a considerar)

La diferència d'inventari de recursos intangibles té com a objectiu detectar el grau de compliment de normes exigides explícitament en els Continguts de la formació, en el Contracte laboral i en la Normativa de l'empleat, i que per tant, teòricament haurien d'estar complint. És la diferència entre el compliment exigit per l'empresa per als nivells de qualitat objectiva del servei (equivalent a l'inventari teòric); i la mesura objectiva d'aquests nivells (equivalent a l'inventari "físic").

Igual que hi ha empleats que furten i no sap qui són, també n'hi ha que causen pèrdues econòmiques amb la seva actitud, però tampoc sap qui són.

Quan no es compleixen les exigències objectives de comportament hi ha una pèrdua desconeguda intangible; per això hem d'observar l'acció de l'empleat respecte d'aquestes exigències. Exemples:

• Encarregat de rotació d'estoc que manté productes caducats en el lineal. Incompliment dels procediments de seguretat, No verificació de la identitat del client en pagar amb targeta de crèdit, Caixer que ven tabac o alcohol a menors d'edat, etc.
• Exigències de qualitat del servei ofert als clients: Portar l'uniforme, portar la corbata, saludar amb el vocable consignat, oferir borsa en caixa, entregar el ticket de compra, lliurament del canvi correcte després de la compra.
• Coneixement exigible del producte, Informació de promocions segons criteris consignats, Oferiment d'ajuda al client en els casos consignats i Altres variables d'atenció i tracte al client. "Per a qualsevol empresa, una sol · licitud d'informació no satisfeta no només genera problemes en la imatge de l'organització, sinó que també implica el risc de pèrdua de vendes ".
• Exigències en el Servei a clients interns (empleats empresa): Compliment de les obligacions respecte a altres empleats, condicions de compliment de les normes internes de l'empleat, registre correcte de les vendes, verificació de les bosses o dels carros pels caixers, compliment de la jornada laboral.

Què és el ISOC?

Els recursos intangibles són un bé que pot fer inventari objectivament mitjançant tècniques de mesura inferencials, com pot ser l'observació participativa (Mystery Shopper). El resultat d'aquesta mesura inferencial és el ISOC (Índex de Satisfacció Objectiva del Client), basat en el compliment dels aspectes que la Direcció ha trobat claus per a la satisfacció dels clients, tant interns (empresa i resta d'empleats) com externs (clients).

Les variables triades són indicadors de qualitat en la mesura que el seu compliment coincideix amb el compliment dels objectius de l'empresa. L'estudi qualitatiu per a elecció de variables és clau, han de triar les variables que tenen importància per als clients reals, mitjançant una enquesta o altres mitjans de valoració qualitativa. Es puntuarà als empleats del 0 l' 10 sobre el compliment d'aquestes variables.

Tenint en compte el tipus de mesura a realitzar, el mostreig aleatori simple es presenta com el més adequat. Un requisit del mostreig aleatori simple és, que en les posteriors mesures se segueixi l'elecció aleatòria sense repetició fins a haver completat l'examen a tota la plantilla que realitza funcions de cara al públic o clients.

Quants controls serà necessari realitzar per saber l'ISOC l'establiment? Un exemple de mostra fiable sol donar-se amb controls a 50% de la plantilla.

La presentació de les dades ha de seguir els mateixos criteris que l'observació-inferència: Precisió, Pertinència i Objectivitat. Els objectius de la presentació són: Presentar resultats globals i personalitzats, i destacar prioritats en la millora.

El coneixement del ISOC serveix perquè els empleats aprenguin a acostar-se al model òptim, concentrant l'atenció en els punts més importants. La serietat en l'obtenció dels resultats, portarà a que respectin el que s'extregui d'ells. El ISOC esdevé un instrument que propicia la sana competitivitat.

El coneixement dels resultats és una inestimable ajuda a la direcció en la valoració del treball realitzat i la presa de decisions; però, 01:00 mystery shopper no és un jutge, és tan sols un observador. La direcció de l'establiment serà la que interpreti, segons la seva política d'empresa, les dades observades. Un gràfic comparatiu permetrà percebre fàcilment les tendències.

La informació dels empleats té com a objectiu el coneixement per part de l'empleat de la tasca realitzada, comunicant la seva ISOC i lliurant una targeta recordant els punts d'examen, perquè pugui millorar els aspectes que necessiti, o bé, conèixer que la seva valoració és positiva i això ho coneixen els seus superiors. A la majoria dels empleats els interessa saber quin és el criteri de valoració objectiva de la seva empresa pel que fa al seu treball.

PER QUÈ ES PRODUEIX EL FURT INTERN?

El furt intern és una via de pèrdua molt espinosa i es necessita molt de tacte per enfocar i tractar el problema de forma correcta. El furt intern és la via de pèrdua desconeguda més important segons la majoria de les valoracions, el que entra dins de la lògica, ja que els empleats tenen un accés privilegiat als diners i la mercaderia, el que els permet preparar furts de més envergadura.

El furt intern és molt difícil de detectar per totes les implicacions que comporta. Per les seves característiques especials. El seu descobriment i l'obtenció de proves inculpatòries clares dels delictes dependran de l'adopció de mesures de seguretat convenients.

On es produeix. Un 41,07% de les empreses considera que el lloc en què es produeix un major nombre de furts a nivell intern és a les caixes de sortida, seguit del Magatzem i la Rebotiga amb un 26,78% de respostes.

Condicions necessàries perquè es produeixi el furt intern. Els elements condicionants del furt intern han estat àmpliament estudiats, i definits en el que s'ha anomenat "Triangle del furt": Oportunitat, Necessitat i Racionalització. Segons criminòlegs, els empleats robaran només quan es donin els tres elements d'aquest triangle.

Sovint l'oportunitat fa al lladre. La oportunitat subjectiva és la percepció de realitzar un acte deshonest sense por de ser descobert; mentre que la oportunitat objectiva és la probabilitat real de fer un acte deshonest sense ser descobert.

L'oportunitat lliure de risc és el factor bàsic que mou al furt. La millor manera d'evitar robatoris consisteix a evitar que hi hagi l'oportunitat. Normalment, si el furtador no tingués clamorosament al seu favor les possibilitats de sortir impune, no escatimaria. Si redueix l'oportunitat reduirà les pèrdues. L'oportunitat provoca que empleats prèviament honestos se sentin atrets a furtar. El furtador no pensa en les possibles conseqüències personals de la seva acció, ja que una oportunitat tan clara condiciona els elements de racionalització i planificació.

6 Generadors d'oportunitat.

• Excés de confiança, quedar fora de sospita és una motivació afegida.
• Coneixement de l'empresa, els empleats tenen entre els seus avantatges un accés privilegiat tant físic com informatiu, els horaris, els costums de control, els sistemes de seguretat (que sovint ells mateixos activen i desactiven), etc.
• Control exclusiu, el control exclusiu apareix quan un empleat monopolitza diversos passos administratius, sense control aliè. El robatori dels empleats es dispara quan arriben a percebre que poden agafar alguna cosa sense que ningú se n'assabenti. Ex: Empleat només a l'empresa. No hi ha testimonis, no hi ha proves, sap que ningú vigila perquè coneix l'empresa.
• La manca de control, l'empleat pot argumentar que "en tanta quantitat sense control una petita falta serà imperceptible". "El cap no s'assabenta". Les mostres de falta de rigidesa el compliment de les normes d'honestedat propicia el qual els empleats s'imaginin el furt com una cosa lleu.
• Sistemes enfocats al furt extern, la majoria dels sistemes de seguretat dels centres de la distribució no prevenen robatori intern.
• Delegació de poder, les situacions de comandament i control tenen les majors oportunitats de frau.

Segon element: La necessitat

La necessitat es defineix com un desig material o psicològic. Abans de desitjar furtar un producte, l'empleat sol tenir un motiu per voler aquest producte. Tingueu en compte aquesta pista perquè pot donar-li les claus per orientar les investigacions.

• Forces interiors: Són la suma de les experiències i valors que conformen l'actitud de l'empleat, que es resumeixen en, Motius ideològics, Motius psicòpates, Motius egocèntrics. Ex: Actitud davant la vida, Actitud davant el treball, Actitud davant la comunitat, Actitud davant la llei.
• Forces exteriors: Són tensions circumstancials que tenallen el subjecte en qualsevol dels àmbits de la seva vida professional o privada. Quan l'empleat s'ha ficat en una situació financera desesperant en la qual no veu sortida honrada factible. Ex: Deutes, Manca de recursos per complir les aspiracions, Manca de recursos per a les obligacions.
• La necessitat per endeutament pot fins i tot provenir d'una necessitat legítima i desesperada de diners: L'operació d'un fill, Els llibres per al col · legi dels nens.
• Combinació impredictible. Els criteris canvien igual que canvien les circumstàncies o el context. Els motius últims que mouen al furt només poden explicar-se per una impredictible combinació de factors circumstancials i personals. Recordeu que per sobre de qualsevol tipologia prèvia que hagi pogut construir sobre els seus empleats, ha de contemplar la possibilitat d'elements sobrevinguts que propiciïn un canvi d'actitud.

Tercer element: La racionalització

"Qui no vol treballar sempre té excuses. Que si com la fàbrica no és meva, per a què treballaré per altres… Que si per al que em paguen… Que treballin els directors, que per això cobren… Que m'estan xuclant la suor… i tot el que un vulgui afegir ".

La racionalització és un mecanisme mental que permet justificar el furt, és l'habilitat i manera de justificar actes deshonestos. És l'anomenada "justificació", que permet anul · lar o eludir la consciència convertint en acceptables actes comunament reprovables.

3 Elements afavoridors de la racionalització.

• Contactes socials negatius, els contactes socials formals i informals constitueixen una important influència negativa facilitadora de justificacions deshonestes. Tenen l'efecte contrari que els contactes socials positius d'interiorització de normes ètiques, dissuasives dels actes de deshonestedat.
• El sentiment de menyspreu, la INJUSTÍCIA traïció: Quan els treballadors no estan orgullosos de l'organització ni amb el treball realitzat a l'empresa, apareix la inevitable desmoralització. Una percepció negativa dels superiors de l'empresa sol ser la pedra angular en la justificació de la deshonestedat, a promoure un revengisme que sol traduir-se en justificació de furts, abusos i sabotatges.
• Manca d'incentius per evitar el furt: Si no s'ha fet una bona campanya de conscienciació dels empleats per detectar i evitar el furt, la posició per defecte més probable serà la d'indiferència quan es presenciïn delictes o es tingui coneixement d'ells.

La Teoria de Gary Becker, premi Nobel d'economia de 1992, diu que la ment del delinqüent és racional respecte al delicte. Segons Becker, els delinqüents fan un càlcul de costos i beneficis, el que es tradueix en probabilitats de furtar. Becker diu "costos esperats" al càstig que l'empleat deshonest pugui preveure segons la seva pròpia percepció. Ex: Una falta de mesures punitives suposa una eliminació del cost esperat del delicte.

S'entén per impunitat la que s'observa quan altres empleats furten sense conseqüències. La impunitat es tradueix en oportunitat percebuda. La funció general respecte a la variable sota control seria que, augmentant la multa disminueix allò que penalitza.

Segons una vella teoria, Què empleats delinqueixen? El 25% dels empleats roben habitualment, un altre 25% no robarà sota cap concepte, i el 50% ho faria si tingués oportunitat.

Tipologies de possibles hurtadores. Segons els investigadors que van estudiar l' 9,000 empleats, és el descontentament en el treball i no la recerca directa de diners, la raó principal que porta al furt. També ho va confirmar una enquesta de l'FMI, sobre el furt d'empleats en supermercats, es va trobar que el furt era set vegades superior entre empleats descontents amb el seu treball o que pensaven abandonar.

8 Punts a considerar:

• Els qui es rebel · len contra la imposició de regles i símbols d'autoritat.
• Els que se senten explotats per exigir una productivitat que consideren excessiva.
• Els que se senten agreujats, respecte a altres empleats amb mèrits semblants pot ser l'origen dels problemes. Descontents amb la manca d'oportunitats per a la seva promoció professional.
• Els que opinen que la seva retribució no es correspon amb el treball realitzat. Els problemes amb els sous van més enllà de la necessitat de cobrir necessitats d'acord amb el nivell d'aspiracions.
• Els ambiciosos no realistes: Són empleats amb un nivell d'aspiracions superiors a les seves possibilitats reals. Solen bolcar-se en crítiques per creure injustament tractats.
• Aquells empleats que volen més diners i més poder sense pagar el preu corresponent a l'esforç objectiu necessari per aconseguir aquests millores d'una forma legítima, més tard o més d'hora seran una font de problemes que pot tenir la seva sortida en conductes deshonestes.
• Els que abusen de la confiança. Es trobarà amb desagradables sorpreses que probablement mai s'hagués esperat. Evitar la confiança excessiva no és desconfiar, és una norma professional encaminada a evitar la pèrdua de legitimitat dels controls habituals. La solució ideal és mantenir tant els controls de forma rutinària com la confiança.
• Els que tenen poc a perdre. Treballadors poc remunerats: Empleats amb baixa remuneració o qualificació sense possibilitats de promoció, és molt difícil que arribin a valorar la seva feina i solen trobar oportunitats per compensar la seva "injusta situació".

Quan una empresa fa que els seus empleats se sentin satisfets tant material com psicològicament, fent que se sentin orgullosos del prestigi de l'empresa, serà molt més difícil que aparegui la temptació al furt. Furta principalment qui per un o altre motiu no se sent identificat amb la companyia. Hi ha una diferència important de furt intern entre les empreses que han aconseguit involucrar als seus empleats en un projecte comú respecte a les que no ho han aconseguit.

Evidència per començar a investigar

Hi ha un nivell crític a partir del qual l'acumulació d'evidències hauria de portar a una investigació.

21 Comportaments i situacions sospitoses:

• Abandonament sobtat del lloc de treball.
• Queixes sobre actitud. Sospiti quan rebi nombrosos indicis o queixes sobre l'empleat. Els empleats descontents solen descarregar en els altres el seu enuig i frustració. Tendeixen a experimentar tensió psicològica i interpersonal.
• Sospiti davant canvis sobtats en el comportament o desafiaments d'insubordinació. Ex: Comportaments i convenciments antisocials. Caràcter conflictiu.
• Quan un empleat mostra símptomes de voler el control exclusiu dels seus comptes o de la seva àrea de treball, intentant evitar verificacions o segregacions de tasques i aïllant dels altres, és probable que pretengui encobrir algun tipus d'irregularitat, ja que altrament difícilment mantindria aquesta actitud.
• Sospiti quan els nouvinguts siguin rebuts molt recelosament pels altres empleats. Aquesta actitud pot significar que hi ha secrets inconfessables en un nucli antic de treballadors i temen que un nou empleat pugui descobrir o negar-se a la utilització dels seus mètodes.
• Tolerància cap delicte. Els qui no conceben el càstig i s'inclinen per la indulgència.
• Els que permeten la presència d'un empleat robant. Aquest és un extraordinari indicador de la predisposició al furt per falta de resistència a la racionalització deshonesta.
• Qui imagina que la direcció serà de tota manera indulgent i poc severa si li agafa robant.
• Els que pensen o fantasiegen sovint sobre possibilitats de furt. Pensen com un lladre. Atribueixen més furt als altres. Creuen que la majoria de la gent roba. "Pensa el lladre, que tots són de la seva condició ". Proverbi populars.
• Concepció negativa del treball. Els empleats deshonestos acostumen a tenir una concepció negativa del treball. Tenen freqüents pensaments d'abandonar-.
• Absentisme. Segons les estadístiques, un alt nivell d'absentisme està relacionat amb un increment de la probabilitat de furt. L'estudi aconsella sospitar quan el nivell d'absentisme superi aproximadament el 8%.
• Els empleats que hagin enganyat a l'empresa simulant una baixa estan clarament predisposats al furt intern.
• Manca de naturalitat. Una actitud poc natural pot significar una voluntat d'encobriment. Contempli en quines situacions concretes es posa tens. També de sospitar si l'empleat mostra sempre un caràcter estressat; els empleats amb aquest perfil tenen més tendència al furt.
• Curiositat sospitosa. Sospiti quan l'empleat mostri massa curiositat pel funcionament dels sistemes de seguretat, o quan hagi estat sorprès de manera sospitosa, potser intentant manipular el correcte funcionament d'algun d'ells.
• Acords client-caixer: Cues sense lògica en caixa, quan un client es dirigeix ​​cap a un caixer ocupat havent caixers desocupats pot significar que preveu obtenir un descompte il · legal passant per determinada caixa.
• Familiars o amics del caixer: Sospiti quan vagin a comprar massa sovint familiars o amics del caixer. Els gerents han d'estar alerta de les operacions que realitza un empleat que es mostra massa familiar amb un client.
• Relacions sospitoses: Mantingui sota control les situacions en què en un mateix establiment els empleats mantenen vincles de parella, familiars, de veïnatge, etc. que puguin afavorir acords deshonestos.
• Comissions il · legals i manipulacions: De sospitar quan es perceben relacions de confiança extrema entre els encarregats de compres i els subministradors. Si un empleat rep regals d'una empresa amb la qual es mantenen relacions comercials i es percep que el seu cost és massa elevat per considerar regal de cortesia, pot interpretar gairebé sense por a equivocar-se que s'intenta comprar un favor o s'està pagant un favor ja realitzat.
• Desconfiï quan es percebin relacions d'interessos directes o indirectes que puguin fer pensar en possibles manipulacions que contemplin els interessos relacionats. Ex: Un director de compres que realitza les seves comandes a un proveïdor al qual li 1 algun interès particular.
• Aparcament sospitós. Investigui aquells empleats que acostumin aparcar el cotxe en llocs dubtosos. Ex: Al costat de portes d'accés semiocultes, Al costat dels contenidors d'escombraries.
• Bosses costat de caixa. Quan els empleats deixin al costat de caixa o al costat del lloc de treball en un lloc d'accés ocult, objectes personals com bosses, carpetes, robes o altres objectes la funció normal sigui de difícil credibilitat. Investigui la possibilitat de la seva utilització per ocultar mercaderia.

Correlacions estadístiques de pistes a seguir. Deduïu qui són els sospitosos de furt comparant els dies en què s'ha detectat minva amb els dies de treball de cada empleat. Pot analitzar indicadors clau.

• Vendes: Hi ha disminucions inexplicables en les vendes?
• Anul · lacions: Quin és la mitjana normal d'anul · lacions per caixer?
• Integritat del pagament (grau de fraccionament dels imports registrats): Quina és la integritat del pagament registrat del total de l'establiment? I el de cada caixa? Quins resultats llança respecte a altres períodes i caixers?
• Falses alarmes. Les falses alarmes del sistema de seguretat poden ser provocades pels empleats per aprofitar el buit creat a la seguretat o bé el desviament d'atenció provocat.
• Manca de testimonis. Entrada / Sortida a deshores: Sospiti quan els empleats utilitzen qualsevol excusa per sortir els últims del treball o quan arribin els primers sense motiu aparent per a això.
• Simulació de robatori. Únic testimoni: L'empleat és l'únic testimoni del robatori.
• Narració dels fets. Massa detallada: L'empleat pot estar esforçant-se a donar aspectes de realitat al seu relat. Massa freda: Un empleat està habitualment nerviós quan acaba de ser víctima d'un atracament. Vacant: Quan intenta evitar descripcions per no entrar en contradiccions.
• Enregistrament anterior al robatori: A la visualització de la cinta VCR comprovi si l'empleat tenia una expressió estranya o nerviosa fins i tot abans de l'atracament.

Sospita de no registres en caixa

• Deixa passar: Sol passar amb clients que tenen pressa, quan un caixer permet que s'avancin clients a la cua, en contra del que dicten les normes, deixant aquests l'import exacte costat de caixa. Aquesta situació pot ser aprofitada pel caixer per no registrar l'import corresponent.
• Imports exactes: Sospiti especialment quan els possibles no registres corresponguin a xifres rodones. Retirar un import no fraccionat és més còmode per al caixer.
• Manual de Marcatge: Sospiti quan el caixer procedeix al marcatge manual en lloc de per l'escàner, fora dels supòsits lògics. Pot significar la realització d'un no registre parcial.
• Excés d'obertures de calaix: Quan s'obre el calaix de la caixa registradora més vegades de les teòricament necessàries.
• Anotacions: El caixer realitza una comptabilitat paral · lela mitjançant qualsevol tipus de signes per saber exactament quants diners ha escamotejat.
• Acumulació de monedes: Acumulació "fortuïta" d '€ uros al costat de caixa que representen els bitllets de 10 € o 20 € que poden retirar al final de la jornada amb la quadratura realitzat.
• Amb la calculadora: Mitjançant una calculadora al costat de caixa amb memòria numèrica ocultable. Ex: A cada presumpte no registre el caixer marca la xifra a la calculadora, i després oprimeix la tecla de memòria més (M ). Llavors oculta l'operació marcant zero (C), i al final consulta la suma del no registrat prement recuperació de memòria (RM).
• Per la situació: S'aparta a un costat del calaix els diners en efectiu no registrat.
• Per marca: Es marquen amb un llapis els bitllets no registrats.
• Per l'estat: Es doblen els bitllets no registrats.
• Registre paral · lel de consulta: Sospiti quan descobreixi al caixer amb un registre de consulta de dades particular que no sàpiga explicar. El registre pot indicar preus exactes de determinats productes.
• Rituals estranys: En general alértese davant qualsevol ritual estrany.
• No lliuraments: Sospiti quan observi no lliures del tiquet de caixa o del càrrec a targeta. Un no registre suposa en la quasi totalitat dels casos una no lliurament de tiquet.
• Anul · lacions: Sospiti quan en el rotlle intern de caixa s'observin nombroses anul · lacions fora de la lògica habitual. Sospiti especialment quan les anul · lacions corresponguin a xifres rodones. Retirar un import no fraccionat és més còmode per al caixer.
• Com a mitjà de justificació alguns caixers de conservar al costat de caixa un recull de productes suposadament anul · lats, demani detalls sobre els fets. Sospiti quan en el registre d'anul · lacions s'esmenta gairebé sempre el mateix motiu.
• Incongruència de les dades de l'anul · lació: Sospiti quan les dades personals del client que suposadament ha fet la devolució no quadren entre si o respecte a alguna base de dades en la qual puguin comprovar.
• Si el caixer s'ha encarregat que les dades quadrin, i fins i tot s'ha posat d'acord amb la persona objecte de la suposada anul · lació, llavors hi haurà esgotat aquesta via de símptomes de sospita. (Pot ser un amic o familiar)
• Excés de caixa no fraccionat: Sospiti especialment quan l'excés de caixa sigui d'un import no fraccionat. Ex: El caixer pot no haver tingut oportunitat de retirar l'import no registrat del calaix de caixa, o pot haver tingut dubtes de fer-ho. D'aquesta manera, intentarà simular error administratiu.
• Alteracions en el rotlle intern de caixa: El furt realitzat pels caixers pot també venir indicat per l'ocultació de proves que demostrin el quadri de caixa incorrecte.
• Pèrdua: Desaparició del rotllo intern de caixa.
• Trencament: Supòsit embús del rotllo, provocant la seva ruptura. Desaparició de segments del rotllo intern de caixa. Un bon símptoma que hi ha un segment desaparegut és que la zona tallada no encaixa físicament o comptablement (per número de registre, hora, etc.).
• No impressió: Aparició de parts de rotllo sense imprimir. Aquest fet pot ser símptoma que el caixer ha utilitzat la tècnica d'interposició de paper al capçal impressor.
• Sobreimpressió: Supòsit embús del rotllo, apareixent uns registres sobre d'altres, sent impossible comprovar res.
• Manipulació: Maniobres estranyes durant el canvi o consulta de rotllo intern.
• Firmes creuades: Els caixers creuen les signatures en els rotllos de caixa per a promoure la confusió i evitar responsabilitats legals.

Tipus de furt i abús intern. Igual que succeeix amb el furt extern, hi ha un furt intern ocasional o compulsiu i un furt intern crònic.

Segons un estudi d'AECOC el Furt de mercaderia suposa el 53,74% del total dels furts interns. El furt en forma de diners en efectiu suposa el 36,25% del total dels furts interns. Descomptes a familiars i amics: Suposen un 9,40% del total de pèrdues per via interna.

El furt intern es produeix en primer lloc en les caixes de sortida de l'establiment, i en segon lloc a l'àrea de recepció de la mercaderia i tercer en els magatzems.

Els tipus de furt intern, igual que succeeix amb el furt extern, són tan il · limitats com la imaginació dels empleats. En contemplar alarmar per una llista d'aspectes a Robar. Els empleats deshonestos són els que van a preocupar-se per quedar seus secrets al descobert.

HI HA MOLTES FORMES DE PERJUDICAR A UNA EMPRESA, POSEM ALGUNES D'ELLES AL DESCOBERT I asseurem LES BASES PER prevenir

• Abusos del telèfon. Trucant d'amagat per assumptes no relacionats amb l'empresa: Ex: Línies eròtiques, Línies de l'horòscop.
• Acceptant trucades de cobrament a destinació dissimulades com trucades normals, evitant la sospita d'haver de marcar el número des de l'establiment.
• De la fotocopiadora: Realitzant fotocòpies per amb fins diferents als establerts en la normativa de l'empleat.
• La Internet: Utilitzant l'accés a Internet de forma diferent a com s'especifica a la normativa de l'empleat. Ex: Utilitzant Internet amb multes lúdics, Utilització de la contrasenya d'accés a Internet des de fora de l'empresa.
• Furt de temps: El furt de temps consisteix a utilitzar el temps de treball en l'empresa per a fins diferents als establerts en la normativa de l'empleat. Ex: Utilització del temps per a assumptes personals, arribant tard, descansos superiors als permesos en la normativa de l'empleat, l'empleat que fitxa per un altre.
• Baixa fingida: La baixa fingida consisteix a simular malalties per cobrar sense treballar. Segons estudi del Ministeri de Treball (Madrid), el 38,82% de les baixes laborals per incapacitat laboral transitòria (ILT) són fraudulentes. És una forma de furt que no és percebuda socialment com a delicte, al contrari, solen ser admirats que tenen la capacitat per fingir baixes laborals impunement.

Arranjaments d'Empleats amb coneguts o familiars

• Devolucions: L'empleat fa una devolució monetària corresponent a un producte retornat, sense recollir el producte retornat, amb el que s'embutxaquen l'import corresponent.
• Descomptes il · legals: Fent descomptes il · legals o no autoritzats als coneguts o familiars.
• Distraccions: Tàctiques de distracció dels empleats a altres empleats per tal de facilitar el furt dels coneguts.
• Informació privilegiada: Els empleats proveeixen informació privilegiada amb la qual facilitar el furt dels coneguts.
• Frau de salconduit: El salconduit és el senyal d'una venda tancada i pagada, de manera que permet treure legalment productes de l'establiment: L'empleat confecciona un salconduit fals perquè deixin sortir un producte o bé fa la "vista grossa" fent veure que comprova un salconduit fals.
• Arranjaments entre empleats: Una de les tipologies d'infractors més freqüents és el furt per invitació o pressió d'amistats dins de la companyia. Els empleats intercanvien productes de les seves respectives seccions, ja sigui directament o indirectament, deixant furtar uns als altres.

Articles trencats o deteriorats

• Simulació de trencament: Pot simular, per exemple, el trencament d'una ampolla de whisky o d'un perfum, aprofitant un casc buit, o bé provocar el trencament parcial d'una ampolla per quedar-se amb el contingut.
• Coneixement del marge permès: Els empleats saben que hi ha un marge de tolerància de trencaments que poden aprofitar regularment.

Consum en l'establiment

A més del valor econòmic del consum, el perillós és el precedent que crea. El furt sol ser el següent pas al consum habitual en l'establiment. El consum de productes en l'establiment no sol estar vist com un delicte entre els empleats. A això es deu que sigui tan comú. Ex: Agafant el menjar per dinar. "Picar" aliments: Hi ha empleats de seccions de productes peribles que tenen per costum "picar" dels productes que venen. El fet que els mateixos empleats piquin dels productes a granel a més dóna mala imatge als clients. Ex: Secció pastisseria.

CORRUPCIÓ. La paraula corrupció és una metàfora de la degradació ètica en els tractes.

Comissions il · legals: Una comissió il · legal és bàsicament el rebre el pagament per un favor realitzat o per realitzar. Els seus perjudicis són tants com les seves formes de comissió. El perjudici per a la companyia sol venir en un empitjorament de les condicions de compra per renunciar a una possible millor oferta (cost d'oportunitat). Sovint el pagament de comissions amaga una falta de competitivitat del producte "col · locat".

Acords entre proveïdors: Fabricants o proveïdors es posen d'acord per millorar les seves condicions de venda, augmentant el preu del producte o servei. Aquest tipus d'acords succeeix especialment en condicions de monopoli o semimonopoli. En aquest cas es tracta d'una pèrdua desconeguda relacionada amb un cost atípic no detectat.

• Arranjaments d'empleats amb subministradors: "Entre dos productes de la mateixa qualitat, la gent compra el del seu amic. Quan els productes tenen diferent qualitat, la gent encara seguirà comprant el del seu amic ". Inclou totes les varietats possibles d'acords de comissió i alteració d'albarans i de sistemes de control.
• Contractes de subministrament "blindats": Per a la família amistat una relació. Serveixi un exemple que il · lustrarà com s'articulen aquest tipus de relacions:
• Una recepcionista sempre cridava a la mateixa companyia de taxis. Quan les visites sol · licitaven 1, no cridava mai a una altra companyia de la competència més barata i més propera. Un dia va aparèixer el motiu per la porta: Una enorme cistella de Nadal amb una targeta que portava el seu nom. Potser no va ser més que un gest de gratitud de la companyia de taxis, encara que també és cert que la compra d'una decisió pot ser un dolç amarg per a qui hagi d'acabar pagant de la seva butxaca, per desconeixement, un taxi més car.
• Analitzi totes les situacions en què es proveeixen producte o serveis a la seva empresa. Qui pren les decisions? Quins criteris utilitza?

Desfalcs. Un desfalc és un furt que es realitza aprofitant posicions de privilegi en el control o manipulació dels diners nominal o efectiu. En el desfalc entra en joc el fet de prendre per a si un cabal que tenia sota obligació de custòdia, un aspecte que implica que els autors siguin gairebé sempre directors, empleats de l'oficina al seu càrrec.

Sous inflats. Quan un directiu amb poder per establir sous, recompensa preferentment a algun empleat sense que hi hagi motius professionals per a això. Serà un cas de favoritisme o confabulació quan es reparteixen els diners desviat.

Confusió i simulació d'articles destruïts. Es furten múltiples objectes valuosos emmagatzemats en una secció propensa a l'incendi i es col · loquen al seu lloc articles que una vegada calcinats deixen les mateixes restes. Tot seguit es provoca un incendi que serveixi per dissimular el furt. Aquest desfalc ho acabaran pagant l'assegurança o l'establiment.

Alteració de les dades d'estoc. En aquest cas la persona responsable de la comptabilitat de l'estoc realitza un error voluntari en la comptabilització, la creació d'un excedent de productes bàsics es converteix en la "ombra". En cas de no ser detectat l'error, es procedeix a retirar l'excedent de mercaderia aprofitant habitualment l'accés privilegiat al recinte.

Confusió d'estoc i preus de compra. Quan l'encarregat de compres confon un lot d'articles comprats a un preu, amb un altre lot d'articles comprats a un altre preu, manipulant les xifres d'estoc anterior i posterior i quedant-se amb la diferència. Ex: Es compra un carregament d'oli. El preu puja considerablement poc després. Davant d'aquesta oportunitat, l'encarregat de compres decideix falsificar la data de compra, fent creure que aquest oli es va comprar poc després, confiant que ningú comprovarà aquests termes o bé subornant a qui sigui necessari. Aquest tipus de desfalc és molt difícil de detectar si no es fan controls més enllà del quadre general de xifres.

Pagament a recepcions "fantasma". Amb un rebut fals obtingut mitjançant qualsevol estratagema, s'acorda justificar el pagament per part de l'empresa, de recepcions "fantasma". L'import suposadament cobrat per l'empresa proveïdora es repartirà entre els monopolitzin la informació. L'import de la factura passarà a ser diferència d'inventari físic si no es descobreix el pastís.

Simulant un cobrament d'interessos inferior. Acord amb el banc, acordant interessos diferencials amb el banc. Aquest frau també correspon a l'apartat de comissions il · legals.

Períodes d'inactivitat dels diners. Aprofitant els períodes d'inactivitat dels diners de caixa, de nòmines, xecs sense càrrecs, etc., per invertir i cobrar els interessos corresponents. Ex: Simulant recaptacions de caixa inferiors en un període anterior, i superiors en un període posterior, fins que arribi a quadrar tot, amb el que s'aconsegueix un "préstec" temporal a 0% d'interès.

Furt de valisa. Quan l'encarregat de portar la recaptació ingressa al banc menys que la suma dels imports recollits. Si aquest furt es basa en l'abús de confiança no es descobrirà fins que algun dia es facin els càlculs per comparar xifres.

Nòmines. Cobrament de nòmines "abandonades": Retirar amb forjat quantitat signatura es recull en la confusió de la nòmina per l'engany a l'Empleat.

Cobrament de nòmines d'empleats ficticis. En companyies amb molts empleats pot succeir que les persones que monopolitzen la informació de l'àrea de nòmines es "inventen" un empleat per cobrar la seva nòmina. Ex: Acord amb una subcontracta a la qual s'adjudica un concurs amb la prèviament s'ha pactat "el favor" corrupte.

Alteració dels termes de les nòmines: Pagament inferior a l'assignat en tarifa, nombre d'hores, avantatges, etc. Si al cap del temps no és detectat l'error, es retira l'efectiu desviat, quadrant les xifres generals.

Deteriorament voluntari d'articles. Si la companyia té una política de possibilitat de compra per part dels empleats d'aquells articles que s'hagin trobat deteriorats per causes desconegudes, mai podrà estar segur si l'article es va danyar fortuïtament.

Enganys al client. Alterant la factura o el seu cobrament perquè el client hagi de pagar més, emparant-se en la possibilitat d'errors a expedir la factura o en marcar les tecles.

Factures electròniques sense còpia mecànica. Poden realitzar factures sense registrar, gràcies a l'equip informàtic. Ex: S'imprimeix la factura directament i es tiren les còpies de carbonet en cas d'existir. Això pot passar quan el programa informàtic de factures permet imprimir sense registrar la factura, o bé quan no hi ha un procés de control prou restrictiu. Ex: Manca de numeració en els impresos de factura, amb el que no es poden demanar explicacions si han desaparegut impresos entre compra i compra.

Frau documental. Xecs falsificats. Es procedeix a la falsificació del xec aprofitant la informació o accés privilegiats. Ex: Llibre A l'accés dels controls, sabent que el cap no controla la numeració correlativa ni les conciliacions bancàries.

Falsificació de la quantitat consignada. Afeitat: Aquest és un frau que es realitza aprofitant un xec legítim i procedint al raspat del paper. Un cop esborrat l'import original, s'escriu la quantitat fraudulenta. Afegida: S'afegeixen traços imitant la cal · ligrafia original. Els nous traços indicaran una quantitat superior. Ex: Afegint un un davant de la xifra.

Despeses afegides. Afegint justificants de despeses per al seu cobrament. És habitual utilitzar la targeta de crèdit de l'empresa per pagar despeses sense la suficient justificació d'utilitat per a l'empresa.

Furt en caixa registradora. No registres: Un no registre és també un "furt d'informació" ja que el caixer amaga la realització d'una venda. El cas més comú de no registre consisteix a introduir el pagament d'un client directament en caixa sense registrar, aprofitant l'obertura d'una altra compra. El beneficiari del no registre no ha de ser necessàriament el caixer, sinó que pot haver acords amb persones exteriors.

Devolucions fraudulentes. Les devolucions fictícies són freqüentment un mètode comú de no registre d'operació, simulant que s'ha realitzat l'abonament d'una devolució. Per a això poden emparar-se en la possibilitat de retorn d'algun article defectuós, que quedarà llavors al costat de caixa com a justificació fàctica de l'abonament de la devolució, donant-li a aquesta major credibilitat.

Anul · lació de registre. Es procedeix a l'anul · lació d'un registre introduint el mateix registre però amb signe negatiu. Clients "conpinchados".

Registre parcial. Només es registra part de l'import total. Ex: Marcat 2 € en lloc de 20 €, amb l'objecte de simular un error administratiu involuntari. Per a això el caixer procedirà a registrar manualment l'article simulant que l'escàner no ho ha pogut llegir. El registre parcial també pot ser un regal en forma de descompte a familiars i amics.

"Lliscant". Consisteix a "lliscar" l'article sense llegir ni registrar el codi de barres, passant el producte per la cara contrària al codi de barres.

Descomptes no aplicats. Argumentant l'aplicació de descomptes que en realitat no s'han realitzat, fent-los pagar al client en propi benefici. Serà qualsevol tipus de descompte amb possibilitats de manipulació per falta de control. Ex. 1: Rebaixes de la companyia als empleats: Es fa passar com compra d'empleat la compra d'un client, quedant-se l'empleat amb la diferència. Ex. 2: Descomptes per volum confonent diverses compres en una, d'aquesta manera el caixer aconsegueix un descompte que no ha existit per als clients.

Registre sense multiplicador. Registrar un només article quan hi ha diversos del mateix tipus.

Registre diferent. Registrar un article diferent simulant que hi ha hagut una confusió respecte a un altre article molt semblant que ve també al carro de la compra. Aquest tipus de frau es podrà realitzar només quan el marcatge sigui manual.

Canvi incorrecte. Enganyar al client lliurant menys canvi del corresponent. Molts empleats deshonestos saben que estan sent controlats de prop per l'empresa i prefereixen robar als clients despistats per reduir el risc i escudar-se en la possibilitat d'error del client.

Cort intencionat de tensió elèctrica. L'empleat provoca una sobrecàrrega o curtcircuit elèctric en l'establiment, desconnectant així els possibles sistemes de seguretat que no disposin de "supply power". L'empleat aprofita el desviament momentani d'atenció, o el mateix debilitament de funcions provocat per la manca d'energia elèctrica. Ex. 1: La manca de llum s'aprofita per fer sostraccions. Ex. 2: Quan se'n va la electricitat, les màquines registradores no funcionen, per tant el registre es fa manualment en un full de paper, la qual cosa facilita l'excusa d'error administratiu per falta de costum.

Diners fals. Acceptant premeditadament diners falsificats.

Preus incorrectes. Aprofitant errors de marcatge de les etiquetes de preu d'alguns dels productes, ja siguin aquests fortuïts o acordats amb els que col · loquen els preus.

Client que marxa sense pagar. Els empleats de barra o taulell poden trobar-se amb un dilema: Confós de forma gratuïta a qualsevol client, o bé que aquest escapament sense pagar. Per amagar l'error i no haver de donar comptes al cap, els empleats poden arribar silenciar aquests fets, especialment quan s'han degut a debilitats de control seves, i opten sovint per no informar de la mercaderia desapareguda, i per descomptat, per no registrar.

Targetes de crèdit. Quan no es registra l'import extret del datàfon, quedant un excedent en caixa. Succeeix quan un empleat càrrega a la targeta un import superior a la facturació real, quedant-se amb la diferència.

Furt d'eines. Es furten eines del taller de manteniment habitualment quan no estan classificades ni amb clau.

Furt d'informació. Qualsevol de les fuites d'informació vital per a l'empresa, en benefici principalment d'empleats deshonestos i de la competència. Ex: Programa d'inversions, Plans de mercat, Obertures previstes d'establiments a llarg termini, Programa de controls, Marges de guany, Plans de comercialització, Fitxes d'empleat, Llista de preus, Llista de clients, etc.

Formes d'obtenció de la informació. Introduint virus programat per buscar i obtenir informació a través de correu electrònic, Llegint il · legítimament correus electrònics, Escoltant missatges del contestador, Utilitzant contrasenyes il · legítimament, Punxant el telèfon, Bolcant la informació del disc dur, Utilitzant un micròfon direccional, Utilitzant un estetoscopi per escoltar converses a través de les parets, etc.

Registre de deixalles. Es registren els recipients de les escombraries del director per esbrinar si hi ha informació que pugui ser estratègica.

Equipament tecnològic Furt. El material tecnològic compleix la màxima de tot furtador: Alt preu, Reduïda grandària, Fàcil accés, Fàcilment revendible. Ex: Microprocessadors, Memòria RAM, mòdems, ordinadors portàtils, ordinadors de sobretaula, telèfons mòbils, fotocopiadores, màquines registradores.

Furt de mostres i promocions. Els objectes que són regalats amb una compra o obsequiats en promoció poden produir problemes interns greus. Igual que el consum de productes en l'establiment, el furt de mostres sol ser percebut pels empleats com un delicte molt lleu o "a què tenen dret perquè" les regala 'el proveïdor ". El fet que certs empleats puguin portar aquests objectes i altres empleats no, genera malestar a l'empresa. Es creen favoritismes que no són bons. Aquest malestar es pot traduir en el robatori d'aquests mostres o altres productes, a manera de compensació per part dels empleats als quals no els ha "tocat l'obsequi".

Sortejos. Les promocions amb sorteig també poden suscitar la picaresca de certs empleats. L'empleat en qüestió pot arribar a tenir accés lliure a la introducció de paperetes per al sorteig. Pot omplir un cert nombre amb el nom d'algun familiar o amic, o de diversos d'ells. Amb això augmenten considerablement les possibilitats d'obtenir premi.

Furt de petit mobiliari. Ex: Grapadores, Tisores, Quaderns, Bolígrafs, Folis, Cendrers, Llums, articles de farmaciola.

Furt de productes de manteniment. Ex: Líquids de neteja, Bosses d'escombraries, Paper de WC, Tovalloles de paper, Sucre de la màquina de cafè.

Furt per ocultació. L'empleat oculta la mercaderia en bosses de menjar, a la roba, etc., tal com succeeix amb el furt extern. Una variant és ocultar la mercaderia dins de l'establiment, en llocs de baixa vigilància, per retirar posteriorment en un moment de baix risc.

Disfuncions intencionades. La conseqüència principal serà la pèrdua d'hores de treball per simulació o inducció de disfuncions. Ex: Amenaces de bomba fictícies.

Simulació de robatori. Hi ha tres modalitats, en què la pèrdua es considerarà pèrdua desconeguda assignada a pèrdua coneguda:

• Robatori sense testimonis: Pot simular un empleat sol o diversos confabulats, inventant tota la història.
• Robatori amb testimonis: Es produeix una situació de robatori real, però amb la col · laboració d'algun empleat, que indica al lladre la millor manera de cometre el robatori (forma i horari).
• Alteracions sobre robatori real: Succeeix quan un robatori real s'aprofita per apoderar-se de diners no lliurat al lladre.

Substracció per obertures a l'exterior. Els articles es llancen per obertures a l'exterior, on són recollits per algú pendent de la maniobra. Ex: Finestres, Respiradors, Lluernes, WC, portes d'emergències.

Transferència deshonesta de mercaderies. Pròpia de les cadenes de botigues, o organitzacions que disposen de diversos establiments, entre les quals és habitual la transferència de mercaderies de manera inesperada.

Substracció via deixalles. Apartant: Els objectes furtats s'aparten discretament dins del contenidor d'escombraries per recollir més tard.

Sortint amb bosses d'escombraries. Se surt de l'establiment amb la bossa d'escombraries plena d'objectes sostrets per portar directament al cotxe, aparcat a prop del contenidor.

Acord de recollida. S'acorda la recollida del material per una altra persona.

El transport és una de les funcions més importants utilitzades en la distribució, i també un dels passos en què les mercaderies queden més exposades a la sostracció. Sovint durant el transport es debiliten molts dels controls interns de seguretat a què se sotmet la mercaderia durant el seu període d'emmagatzematge. Segons estimacions realitzades per l'Associació Americana del Transport, els propis conductors dels camions són els causants del 70% de totes les pèrdues de la càrrega. També s'indica que la major part del robatori de mercaderies passa durant la càrrega i descàrrega, i no durant el transport.

Possibles deshonestedats. Substitució de mercaderies o peces: Tant el vehicle de transport com la mercaderia i maquinària estan subjectes a imprevistos que fan necessari el canvi de peces deteriorades. Les mercaderies transportades, o determinades peces, es substitueixen per rèpliques menys costoses, la menor qualitat es va deteriorar.

Intercanvi entre transportistes: Quan hi ha diversos camions aparcats un al costat a un altre en el procés de càrrega o descàrrega; s'aprofiten descuits o es realitzen acords per intercanviar mercaderia escamotejada.

Arribar a deshores per evitar controls: El transportista pot calcular la seva arribada a deshores per així evitar controls de seguretat, sabent que són moments en què es debilita la comprovació. Ex: De nit, En dia festiu, Durant un canvi de torn, En moments crítics de màxim treball.

Temps: Temps de transport, Temps de càrrega i descàrrega.

Despeses de menjar: Aprofitant tiquets no lliurats a altres clients en restaurants, o negociant un tiquet amb el preu inflat.

Despeses d'allotjament: Aprofitant bitllets tracte.

Trucades de telèfon: Carregant trucades no realitzades.

Despesa de combustible inflat: Entrades inflats, recollits de les gasolineres o corresponents al consum particular.

Furt de gasolina: Extracció de combustible del dipòsit dels vehicles per omplir el cotxe particular.

Engany de pas. El transportista entra amb la mercaderia i torna a aparèixer amb la mateixa després de donar una volta, com si es tractés d'una nova caixa treta del camió. Podrà ports de càrrega.

Descarregant en un lloc "equivocat": El transportista pot descarregar la mercaderia en un lloc on pugui retirar posteriorment, un cop comprova que no es va detectar la seva desubicació. Si li descobreixen · legarà que no sabia el lloc exacte de descàrrega. (Cobra el port i es queda amb la mercaderia)

Provocant un enviament fantasma: El procés de la tramesa normalment comença quan un responsable autoritzat signatura ordres que aproven l'embarcament de mercaderia del venedor al minorista o del centre de la distribució a les botigues individuals. (Pacte entre transportista i responsable)

Un embarcament desautoritzat comença de la mateixa manera; però sense haver-se realitzat cap comanda legítim. Llavors la mercaderia s'envia directament a un punt de recollida al que pugui retirar còmodament. Aquesta activitat sol cobrir destruint o alterant les factures delatores o arribant a un acord amb el proveïdor.

Aprofitament del deteriorament de la mercaderia: Aprofitant mercaderia voluntària trencat involuntàriament durant el transport li. Ex: Si s'han trencat dues caixes involuntàriament i el camioner s'ha hagut de desfer d'elles, pot dir que van ser més, emparant-se en possibles proves evidents que hi va haver deteriorament involuntari en part de la mercaderia.

TOT EL COMENTAT EN EST ARTICULO INPACTA A LA PERDUDA DESCONEGUDA. Si vols donar una solució integral al problema posa't en contacte amb mi, escriu-me des del formulari de contacte a la dreta del Bloc www. ferranruiz.net.

Si t'ha agradat aquest article, m'ho dius a mi un comentari i sobretot comparteix, potser ajudem a algú.