Aquí et presento una petita biografia de la figura que avui coneixem com a Vigilant de Seguretat. Dades curioses que reflecteixen la importància que ha tingut i té en la societat en què vivim. En aquesta era digital segueix sent imprescindible el factor humà que ofereixi protecció, seguretat i confiança. Cada vegada més ben formats i especialitzats, el personal del Sector de la Seguretat Privada és un complement i col · laborador insubstituïble de la Seguretat Pública.
La Guàrdia Civil va ser fundada l' 28 de març de 1844 i cinc anys després ja existien els Guàrdies Jurats, per una ordre del Rei i de la seva Real Reglament (va ser un vuit de novembre de l'any de 1.849), es van crear els primers guardes jurats. Aquests havien de ser:
"Homes de bon criteri i prestigi entre la gent, que cuidessin com seu el que era dels altres i en els camps hi, doncs no que hi ha al camp és de tots "
Però fins i tot abans d'aquests primers Guàrdies Jurats ja existien organitzacions que vetllaven per la seguretat i que no depenien de l'Estat, com podrien ser; el Somata, els Fusellers Guarda Boscos Reials, La Santa Hermandad. A la Santa Germanor pertanyia un grup d'homes que recorrien tots els camins perseguint i castigant a la gent que havia robat o fet alguna cosa fora de la llei. Tenien poder per jutjar i castigar, i eren temuts i respectats. Va ser instituïda en les Corts de Madrigal de 1476 (segle XV), unificant les diferents Germandats que havien existit des del segle XI en els regnes cristians. És, possiblement, el primer cos policial realment organitzat d'Europa.
El Somata era una institució catalana i aragonesa de caràcter parapolicial. En els seus inicis un cos armat de protecció civil, separat de l'exèrcit, per defensa pròpia i la de la terra. Els seus inicis provenen del sagramental, els orígens es troben en les recopilacions efectuades per les Corts de Catalunya en 1068. (A la fotografia es reflecteix un episodi de la seva participació i ajuda clau en la Guerra de la Independència)
Els guardes jurats de camp estaven primerament sota la direcció i inspecció dels alcaldes, als que havien de presentar informes. Cada municipi establia la seva uniformitat, si bé tots havien de portar una bandolera de cuir ampla, en la qual es clavava la placa de GUARDA DE CAMP i el nom del municipi.
Però per adaptació de la norma, mitjançant Reial Ordre del Ministeri de Foment, de Guarderia Rural de 9 d'agost de 1.876 (Gazeta de Madrid del 12 d'agost), sota el regnat d'Alfons XII, aquests queden sota la direcció de la Guàrdia Civil. Els Guardes de Camp passen a anomenar Guardes Jurats.
El Guarda Jurat va actuar des 1.876 en estreta col · laboració amb el cos de la Guàrdia Civil, guanyant-se a pols una ben merescuda imatge de vigilant fil el, fort, dur, un home que no tenia por, que col · laborava en tot amb la llei, i amb dures qualitats i forta motivació.
Crec que el guarderío
El propietari de les terres a custodiar havia de proposar el nomenament a l'Alcalde, i el Guarda Jurat no actuarà com a tal fins que hi hagi informes favorables de la Guàrdia Civil i juri davant l'Alcalde, qui expedirà el seu nomenament. Tots els Guardes Jurats s'inscriuen en un registre que porta la Guàrdia Civil.
Tenia llicència per aturar, o si fos el cas, disparar i matar en defensa de les vides i propietats a ell encomanades, com a agents de l'autoritat; tot això sota supervisió i control de la Guàrdia Civil. Així ho estableix l'art. 102, que també l'obliga a cooperar en tot amb la Guàrdia Civil. Sempre van jurar (de formes diferents segons les èpoques) protegir els interessos posats sota la seva custòdia, amb lleialtat al poder establert.
Un dels primers Guàrdia jurats que oficialment es constitueixen fora de l'àmbit rural, podríem considerar en la figura del famós serè, que vestia un uniforme similar al de la policia governativa franquista, portava porra de pal de més de 50 Cm, 01:00 Fanalet o llanterna, i un llanceta de punta, que era com una mena de llança de poc menys que metre i mig acabada en un punxó esmolat. Portava gorra de plat gris, amb banda vermella, i insígnia de l'àguila de l'escut de Franco.
Més, un enorme grapat de claus, que obrien tots els portals on aquest bon senyor complia amb les seves obligacions en el barri.
Però les coses canviarien, a causa del bon resultat que donava el serè, aquest donaria pas al Guàrdia de destinat a la protecció de les grans indústries i durant la dictadura es crea un decret llei que les autoritza a crear per al seu ús intern un cos de seguretat. Les primeres indústries amb capacitat per ordenar aquest tipus de Guàrdia Jurats eren les empreses petrolíferes. Així, és CAMPSA qui a Espanya forma el primer cos privat de Guàrdia Jurats Armats amb el famós pollancre, revòlver i cinturó de bales.
La primera reglamentació dels nostres dies del Vigilant Jurat la podem trobar dins de les entitats bancàries mitjançant el Decret del Ministeri de la Governació de 4 de maig de 1946, publicat al B.O.E. 130.
En la nostra actual època de la Democràcia es va utilitzar la forma de jurament:
¿Jura o promet per la seva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de Vigilant Jurat amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat?
A mitjans dels 70 apareixen més empreses, desapareix el franquisme, entre la democràcia i el Rei, i les lleis canvien. És el principi del final del Vigilant Jurat i el seu caràcter d'agent de l'autoritat. És una època una mica ambigua, perquè encara es té autoritat, però ja es comença a notar que la gent comença a no tenir por ia perdre el respecte per aquesta figura. Paradoxalment, comença a estendre el seu ús, a través de les empreses de seguretat, en centres comercials, urbanitzacions i altres àmbits. Per altra banda, és més o menys per aquesta època quan la Policia Nacional vesteix de marró deixant el famós uniforme gris, i és quan es comença a notar molt suaument que la policia ja no li dóna tanta importància al Vigilant com tenia abans.
Amb el reforç dels cossos policials, la seguretat privada perd protagonisme, i el fet que estigués molt vinculada a persones del règim franquista, fa certa por als que creuen que puguin ser usats com a exèrcit privat al servei d'ideals dretans. Més, el vigilant ja no és tan important dins de la cadena d'autoritats públiques, fins i tot es comença a plantejar (especular) amb la possibilitat que deixi de ser-ho.
I és el que anys més tard passaria: deixaria de ser autoritat i això repercutirà notablement en la seva capacitat eficient per aconseguir persuadir al públic. Això passa amb la Llei de Seguretat Privada (LSP) de 1.992, primera norma de rang legal que regula el sector.
La LSP de 1992 no contempla, per primera vegada en gairebé segle i mig, el caràcter d'agent de l'autoritat; separa l'habilitació de vigilant de la llicència d'armes (abans era una cosa conjunt, i qui no aprovava la llicència no podia ser vigilant jurat); crea les especialitats d'escorta privat i de vigilant d'explosius, així com les fi gures dels caps de seguretat i els Directors de Seguretat; i segueix mantenint, ara com una altra especialitat del VS, els guardes de camp, amb les variants de pesqueres marítimes, caça i piscifactories. Amplia la formació, mitjançant desplegament reglamentari, que ha de rebre el Vigilant de Seguretat (VS), tant la inicial com la contínua; i es reglamenten també els centres de formació en seguretat privada. Per primera vegada es deixa de dependre de la Guàrdia Civil (excepte en matèria d'armes, explosius i els guardes de camp), passant a dependre del CNP.
El CNP (Cos Nacional de Policia), amb la seva estructura i denominació actual té el seu origen directe en la Constitució de 1978, on se li consagren dues missions bàsiques: «Protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana».
La nova llei també regula que només poden tenir vigilants les empreses de seguretat. Finalment, es va fer una reglamentació més estricta dels serveis amb arma (que abans eren tots) i l'arma deixa de ser assignada al vigilant, que la podia portar al seu domicili i tenia cura personalment d'ella, per passar a estar dipositada en armers de l'empresa o dels serveis als quals estava assignada, independentment de qui realitzi allà la vigilància.
Al juny d'aquest any ha estat aprovat el projecte de la nova Llei de Seguretat Privada a Espanya.
14 / 06 / 2013 MADRID MINISTERI DE L'INTERIOR
Han fet observacions 44 entitats representatives del sector de la seguretat privada, detectius privats, sindicats, gremi de joiers, així com la FEMP i la Generalitat de Catalunya a més dels informes de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, la Comissió Nacional de la Competència i el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.
El nou text legal defineix la seguretat privada com complementària, subordinada, colaboradora y controlada por la seguridad pública.
Les empreses de seguretat privada podran realitzar nous serveis als que fins ara no podien accedir llevat encàrrecs d'investigació privada.
El Consell de Ministres ha aprovat avui el projecte de Llei de Seguretat Privada que ha presentat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que impulsarà la coordinació i cooperació entre els sectors de seguretat pública i privada, obrirà la possibilitat de prestar nous serveis demandats per la societat i que no estaven recollits en anterior normativa de 1992. Més, la nueva Ley combatirá el intrusismo que conllevará graves sanciones como el cierre de aquellas empresas que infrinjan la nueva regulación. La seguridad privada en España ha experimentado un extraordinario desarrollo en los últimos años. Aquest sector està compost per 1.490 empreses, amb una plantilla de 85.000 persones i una facturació de 3.215 milions d'euros, segons les últimes dades disponibles corresponents 2012.
El nostre país és un dels estats membres amb més policies per habitant (516 agents per cada 100.000 habitants, enfront dels 385 de mitjana de la Unió Europea). Mentre, el nombre dels vigilants privats se situa en 195 per cada 100.000 habitants, 76 menys que la mitjana de la Unió Europea.
Des de les empreses de seguretat privada s'està posant molt èmfasi en la formació i especialització dels vigilants de seguretat, però, sent una figura imprescindible en tants sectors de la societat, no l'acaba de valorar en la seva justa mesura. Per què Espanya està per sota de la mitjana de la Unió Europea?. Tant les administracions com la Societat Civil haurien d'utilitzar de manera més eficient el potencial d'aquests professionals i les seves empreses. Sens dubte, l'impacte seria molt beneficiós per a tots, no només des del punt de vista de tenir una societat més segura, sinó també, més rendible per al motor de l'economia.
Aquest post ha estat inspirat pel text: Metro123 (Es fòrum Moderador de Foropolicia.es seguretat privada).
Buenas tardes, llevo casi 28 años en este oficio,por lo que fui VJ, Es verdad que entonces perecia que la sociedad nos respeteba mas,el llevar un arma de fuego intimidaba al ciudadano de mal vivir , y no se si asustaba al resto,pero me daba la impresion de no estar bien visto,en ninguno de los casos. Hoy dia el desprecio de la sociedad es abrumador,la prensa no ayuda si no al contrario solo informa de las malas actuaciones, cuando a lo largo del año debe de haber cientos de ciudadanos que han recibido el auxilio y el buen hacer de esta profesion, dudo mucho que algun dia seamos del todo bien recibidos…lo dudo mucho. En otro orden de cosas,hace falta mas y mejor preparacion,asi como una buena criba del personal,los uniformes son algunos pateticos,la imagen en el buen vestir es fundamental y causa la primera impresion de seriedad o de risa,el uniforme ha de ser algo policial y no parecer una banda de musica,Y si hablamos del sueldo no habria suficiente espacio para describir la pobreza del mismo.
Gracias por tu aportación Antonio.
Un saludo
Vamos a ver si nos enteramos ya, y nos quitamos la venda de los ojos. Al cliente le importa un pito el que un Vigilante de Seguridad tenga formación de seguridad o sea Superman. Lo que necesita y quiere en el 95% de los casos es una persona que tenga las neuronas suficientes para llamar al 112, así como para pulsar el botón de la barrera. Las demás aptitudes se las traen al pairo, sencillamente porque no le son abosolutamente necesarias. Y por estas tareas está dispuesto a pagar lo mínimo. Si hay clientes que tienen Vigilantes de Seguridad es por que les obliga la ley o les sale a cuenta por el tema del seguro. Es decir, el Vigilante de Seguridad no añade ningún valor que realmente necesite el cliente. De lo contrario, no habrían auxiliares de seguridad, conserjes, auxiliares de conserje, porteros, etc. Esta muy bien que el Vigilante de Seguridad haga un curso de 180 horas con contenido jurídico, etc. (que luego olvida), pero el cliente eso no lo paga porque sencillamente no le es absolutamente necesario.
LLegados a este punto, para evitar que el Vigilante de Seguridad desaparezca, pienso que debería ser autónomo o que pudiera ser contratado por cuenta ajena por parte del cliente, como ocurre en paises más avanzados. En este caso Antonío, si que se haría una buena criba del sector, en el que solo quedarían los más preparados y los más integros, el cliente se ahorraría el margen de beneficio de las empresas de seguridad, y la sociedad nos miraría diferente a como lo hace ahora. De esta forma la figura del Vigilante de Seguridad tendría alguna oportunidad de sobrevivir…
Totalmente comparto opiniones con Juan.la profesion es practicamente imposible de dignificar a estas alturas ,los medios y algunos cuerpos de seguridad del estado ponen su grano de arena sumado al poco compañerismo y el miedo a la empresa y a los clientes, hacen que socialmente nos vean como parias.
Solo tenemos que entlar en cualquier foro de seguridad privada . Los insultos , los comentarios despectivos por pequeñeses, juzgando al compañero cuando la realidad esque el sector esta asi porque nadie hemos hecho gran cosa por el.
ser autonomos a nivel emocional no daria la posibilidad de no estar batallando con la empresa que nos mueve a su antojo y el cliente nos tendria que respetar pues aqui si que ya tendriamos voz y voto, y no ser el segurata que si no me gusta al momento me traen otro.
Y sin decir del plano economico que saldriamos muy beneficiados. (Por cierto en los paises europeos el trabajo de vigilante esta considerado un trabajo digno y valorado, la imagen social de degradacion solo es aqui en españa y portugal)
Hola caballero me llamo javier y soy exvigilante de seguridad estoy haciendo un master prevención de riesgos laborales y el TFM lo voy hacer sobre la seguridad privada he ido a diferentes sitios y no me han recibido toda la información que poseo la saco en internet si usted pudiera ayudarme con artículos se lo agradecería he estado trabajando en segurisa, eulen y esabe mi correo es pintor_gonzalez@yahoo.es
Hola Javier,
Te envío por mail mi tel., y comentamos.
Salutacions,
Ferran R.
Sóc professor d'oficials de seguretat,,es,La meva meta és que en finalitzar el curs siguin identificats com,,es,Professionals de Seguretat,,es,Emfatitzo durant el curs en els valors com respecte,,es,tolerància,,es,lleialtat,,es,humilitat,,es,bona presència i responsabilitat,,es,La meva experiència ha estat molt positiva i tinc la satisfacció que els meus estudiants després de graduar són contractats per Companyies privades de seguretat,,es,L'alt prestigi del Col·legi que ofereixo el curs contribueix a més de manera significativa a l'alt grau d'ocupabilitat,,es,El Col·legi és l'Acadèmia Serrant a Ponce,,es,port Ric,,es. Mi meta es que al finalizar el curso sean identificados como “Profesionales de Seguridad” . Enfatizo durante el curso en los valores como respeto, confiança, tolerancia, lealtad, humildad, buena presencia y responsabilidad. Mi experiencia ha sido muy positiva y tengo la satisfacción que mis estudiantes luego de graduarse son contratados por Compañías privadas de seguridad. El alto prestigio del Colegio que ofrezco el curso contribuye además de manera significativa al alto grado de empleabilidad. El Colegio es la Academia Serrant en Ponce, Puerto Rico.
En general bien , pero tienes errores de bulto , mezclas milicias paramilitares como eran los Somatenes , con los guadas jurados que tenían dos ramas una publica los que trabajaban para los ayuntamientos y otra privada los que trabajaban para las distintas fincas privadas , los dos idénticas condiciones y juramentados por el alcalde de ahí su nombre.
luego vuelves a cometer el mismo error con los serenos funcionarios públicos pagados y al servicio de los ayuntamientos y germen de las policías locales y municipales de echo tras su desaparición se integraron en estas.
El salto del guarda de campo a la ciudad fue cuando se crearon los cuerpos de guardería jurada en las grandes empresas españolas RENFE tuvo el suyo, CAMPSA tuvo el suyo AEROPUERTOS NACIONALES (futura AENA) tuvo el suyo y grandes banco también incluso el banco de España que contaba con emblemas propios y uniformidad propia como las empresas antes mencionadas.
Su confusión puede deberse a que los ayuntamientos también tuvieron funcionarios que eran vigilantes y vigilantes jurados como en Barcelona que a mediados del siglo XX estaba la VIGILANCIA DIURNA MUNICIPAL ( que eran serenos) la VIGILANCIA NOCTURNA MUNICIPAL ( que también eran serenos) LA GUARDIA URBANA que realizaba labores de trafico y poco mas dejando la seguridad ciudadana e incluso el protocolo del ayuntamiento a los serenos que contaban con un vistoso uniforme de gala con casco emplumado y sable y por ultimo creo que la causa de su confusión estaban los VIGILANTES DE COMERCIO que eran funcionarios públicos pagados por los comerciantes de una zona y se dedicaban a vigilar la misma .
Muchas gracias por tu aportación Sergio.
Ferran